TANGO AGAIN
Doncs sí, tornem-hi que no ha estat res.
Com va dir la Carmen (la meravellosa i també somiadora professora i mestre que tinc de tango): "te pongo en la lista con una R de reincidente". Reincident al tango, recaiguda al vici. Repetim que no ha estat res, reprenem, reiniciem, reenganxem, recorrem un camí i amb més coneixement que causa tornem a començar i vinga retrobar-se. I agafa't que va fort que parat, parat no ha estat el tema.
I com explicar lo que és el tango?
No és sols un ball, és una forma de comunicar, és ballar el sentiment, sense sentiment no en surt res, no és tango, és una ballaruca. Mai memoritzar (en aixó jo no tinc problema ;P), només improvitzar. Creativitat al poder.
No sé com explicar-ho, la veritat, amb el tango no pots ser etèria (cosa que em sento dir per la profe bastant sovint), amb el tango has de sentir la terra, arrelar i pesar. Amb el tango un i una ha de ser present, ha de ser-hi, moure's amb intenció en cada pas. Ser pesant i resistir-se però alhora fluir.
I noies, mai penseu que ell us porta. Ell només suggereix, nosaltres som les que decidim si volem seguir o no. Inicialment un es confón amb la que l'home mana i la dona obeeix, però llavors te n'adones que la parella (ell) el que fa és iniciar algun pas, una decideix cap on tira, qué fa: si més continguda, més lluïda, més dolguda. No ens precipitem i fem les coses a la tum tum, sentim el que vol dir-nos i si ens costa captar, parem-nos un segon. Llavors tot surt naturalment. El tango és naturalitat i sensualitat, res de basto. I si volem suggerir també podem, perque no és informació el tango, és comunicació entre dos ballarins. Aixó ho deixo per d'aquí a unes classes que ara mateix estic rovelláaa!.
Poca cosa puc dir més, pobre de mi.
Astor Piazzola. Libertango
Com va dir la Carmen (la meravellosa i també somiadora professora i mestre que tinc de tango): "te pongo en la lista con una R de reincidente". Reincident al tango, recaiguda al vici. Repetim que no ha estat res, reprenem, reiniciem, reenganxem, recorrem un camí i amb més coneixement que causa tornem a començar i vinga retrobar-se. I agafa't que va fort que parat, parat no ha estat el tema.
I com explicar lo que és el tango?
No és sols un ball, és una forma de comunicar, és ballar el sentiment, sense sentiment no en surt res, no és tango, és una ballaruca. Mai memoritzar (en aixó jo no tinc problema ;P), només improvitzar. Creativitat al poder.
No sé com explicar-ho, la veritat, amb el tango no pots ser etèria (cosa que em sento dir per la profe bastant sovint), amb el tango has de sentir la terra, arrelar i pesar. Amb el tango un i una ha de ser present, ha de ser-hi, moure's amb intenció en cada pas. Ser pesant i resistir-se però alhora fluir.
I noies, mai penseu que ell us porta. Ell només suggereix, nosaltres som les que decidim si volem seguir o no. Inicialment un es confón amb la que l'home mana i la dona obeeix, però llavors te n'adones que la parella (ell) el que fa és iniciar algun pas, una decideix cap on tira, qué fa: si més continguda, més lluïda, més dolguda. No ens precipitem i fem les coses a la tum tum, sentim el que vol dir-nos i si ens costa captar, parem-nos un segon. Llavors tot surt naturalment. El tango és naturalitat i sensualitat, res de basto. I si volem suggerir també podem, perque no és informació el tango, és comunicació entre dos ballarins. Aixó ho deixo per d'aquí a unes classes que ara mateix estic rovelláaa!.
Poca cosa puc dir més, pobre de mi.
Només dir que hi trobo una relació molt directa amb el yoga i el concepte de prendre consciencia d'un mateix, del nostre interior, del nostre exterior i de la energia que ens fa moure.
Aquí deixo el meu comentari i links a dos dels grans:Astor Piazzola. Libertango
Anibal Troilo. Quejas de bandoneón
2 comentarios:
I ,loooooove the tango, even in my sumo-punk outfit.
Dr.Dix
Hi DD
Welcome to my sweet blog. Will try to write something in english. But maybe you would find it more interesting in catalan!
Boi boi!
TT
Publicar un comentario