martes, 30 de diciembre de 2008

Gaza y Barcelona. ANTÓNIMOS o SIN PIEDRAS

Cuando eramos niños, nos enseñaron en clase de lengua qué eran los sinónimos: distintas palabras con un mismo significado. Aquellas palabras que tenían significados opuestos también nos dijeron qué eran, los antónimos. Nos enseñaron que una misma palabra podía tener significados distintos, ahí estaban los homónimos. Sin embargo, no recuerdo haber aprendido qué nombre recibe una misma palabra que tiene significados opuestos.

Hoy he hecho un experimento, cómodamente desde mi casa claro está, no sea se me parta una uña. La realidad es que uno se da de bruces con la palabra niño en palestina y la palabra niño en europa.

Hoy que tenemos que horrorizarnos con el inicio de un exterminio me pregunto que será de los niños que están hoy bajo las bombas de Israel.

Siempre me ha costado mucho definirme por un "lado" de la verdad, siempre buscando las razones de cada una de las partes, siempre intentando entender las posturas. En este caso, la verdad clama al cielo y es que en la guerra perdemos todos. Los palestinos morirán en la lucha y el pueblo de Israel se convertirá, otra vez, en el demonio malo malísimo a exterminar por occidente, cuando el petróleo ya no conduzca nuestras vidas y cuando ese territorio ya no sea necesario que sea un territorio en conflicto. Tiempo al tiempo señores.

Mi más sincero pésame, Sr. Mundo.

Os dejo un link al trailer de un documental llamado Sin Piedras. Sobre la vida cotidiana de dos niños de 10 años, uno de Barcelona y otro de Hebrón.



Y por si tenéis interés en el diario del rodaje: LINK

domingo, 14 de diciembre de 2008

YA QUE NO TENEMOS ARMAS DE DESTRUCCIÓN MASIVA...

Si es que este hombre no tiene vergüenza de dios... a quien se le ocurre liarse a zapatazo limpio con el mismísmo presidente del mundo, por poco que le quede, uno tiene que tener respeto por lo que ha sido. Si ya lo digo yo, que Bush tenía razón cuando aseguraba que Irak tenía armas de destrucción masiva: es que no lo veis? este irakí no usa Devor-olor.

Y es que al final, las cosas caen por su propio peso. Cuando el susodicho presidente, en un ataque de sinceridad afirmaba que su gran error fue hacer caso a informaciones falsas respecto a las armas en Irak, continué pensando que el pobre estaba desorientado, con tanto Obama.

Y aquí tenéis la prueba palpable, ¿cúal es la respuesta del pueblo irakí ante la última visita oficial (que seguro no de negocios) del menda?, pues la respuesta ha sido la que se merece, si tú te ries del pueblo de Irak, sólo te mereces una de risa: te pego con un zapato.
Lástima que no le ha dado en la cara.


sábado, 29 de noviembre de 2008

HOY NO COMPRO NADA

Hoy no compro nada

El empleado de una tienda en rebajas muere pisoteado en el 'Día de no consumo' en EE UU

BÁRBARA CELIS - Nueva York - 28/11/2008

El País Digital

Una estampida de consumidores ávidos por hincarle el diente a las rebajas en el estado de Nueva York ha causado la muerte este viernes a un dependiente de los grandes almacenes Wal-Mart. El hombre, de 34 años, pereció pisoteado a las cinco de la mañana, después de que un millar de personas arrancara las puertas de un comercio donde hoy, al igual que en todo Estados Unidos, se inauguraba la temporada de rebajas en medio de la peor crisis del último siglo.

Pero son excesos tan escalofriantes como éste los que parecen cargar de razón a los organizadores del Buy Nothing Day (Día de no comprar) que hoy se abstendrán de gastar dinero como llamada simbólica hacia un cambio de actitud vital. El viernes posterior a Acción de Gracias, día en el que arrancan las rebajas en Estados Unidos, es el escogido anualmente desde mediados de los noventa para invitar a 'la abstinencia'. La convocatoria se traslada a mañana para el resto del planeta.

¿Es posible renunciar durante un día al ir de compras? Setrata de un acto simbólico pero detrás de esta decisión, subyace toda una filosofía que urge a cambiar el mundo. Con las hipotecas y los despidos pisándole los talones a gran parte de la población occidental, este año salir de compras navideñas no será precisamente el deporte más practicado. Pero más allá de la crisis, hay quien piensa que el consumismo desmedido en el que nuestro planeta lleva inmerso desde la mitad del siglo XX no sólo es malo para el bolsillo sino para el planeta y el espíritu. "Este año es particularmente significativo porque la crisis económica es tan grave y afecta directamente a tantos países que la gente está empezando a hacerse preguntas. ¿Es necesario seguir alimentando la cultura del consumo sin límite? ¿Va a poder soportarlo el planeta? Por primera vez parece que el motivo de la crisis ha sido precisamente el exceso de consumo y eso está obligando a la gente a reflexionar" afirma Kalle Lash, director de la revista Adbusters, una publicación canadiense que analiza tendencias desde un punto de vista crítico, obliga a pensar desde perspectivas ecológicas e invita al cambio de actitudes hacia el consumo. Desde Adbusters comenzó a promoverse la convocatoria del Buy Nothing Day en 1994, aunque la iniciativa no partió de la revista sino de un hombre en crisis económica: Ted Dave. (...)

Desde la web de Adbusters se centraliza una convocatoria que extiende sus tentáculos por todo el mundo y que incluye desde flash mobs de gente vestida de zombi ejerciendo de muertos vivientes en supermercados con carritos vacíos a largas colas falsas en cajeros automáticos.

jueves, 20 de noviembre de 2008

HASTA LAS PELOTAS DE LA FALSA EDUCACIÓN

Estoy hasta las pelotas de quien se cree con el argumento de criticar falta de educación cuando es el primero que falta a ella.

Estoy hasta las pelotas de la gente que no saluda en la escalera cuando se encuentra un vecino.

Estoy hasta las pelotas de los que se dedican a quejarse contínuamente y no hacen nada.

Estoy hasta las pelotas de los que rompen, destrozan, malmeten, estropean, corrompen, tergiversan, enaltecen la ira, de los avaros.

Estoy hasta la pelota de la avaricia. Porque la avaricia es lo que lo corrompe todo.

Estoy hasta las pelotas de estar hasta las pelotas.

Menos mal que queda gente que también está hasta las pelotas como yo.

Como decía mi amigo Robe:



Quisiera que mi voz fuera tan fuerte
que a veces retumbaran las montañas
y escuchárais las mentes social-adormecidas
las palabras de amor de mi garganta.

Abrid los brazos, la mente y repartíos
que sólo os enseñaron el odio y la avaricia
y yo quiero que todos como hermanos
repartamos amores, lágrimas y sonrisas.

De pequeño me impusieron las costumbres
me educaron para hombre adinerado
pero ahora prefiero ser un indio
que un importante abogado.

Hay que dejar el camino social alquitranado
porque en él se nos quedan pegadas las pezuñas
hay que volar libre al sol y al viento
repartiendo el amor que tengas dentro.

sábado, 8 de noviembre de 2008

AJAI ALAI para Obama y su YES WE CAN

Ajai alai abhai abai Invencible, indestructible, sin miedo, en todas partes
Abhu aju anaas akaas No nacido, por siempre, indestructible, dentro de todo
Aganj abhanj alakh abhakh Invencible, indivisible, invisible, libre de necesidades
Akaal deyal alekh abhekh Inmortal, bondadoso, inimaginable, sin forma
Anaam akaam agaah adhaah Sin identidad, libre de deseo, insondable, indañable
Anaathe pramaathe ajoni amoni Sin maestro, destructor de todo, más allá del nacimiento y muerte y el silencio
Na raage, na range, na rupe, na rekhe Más allá del amor, más allá de la forma y el color
Akarmang abharmang aganje alekhe Más allá del karma, más allá de la vida, inconquistable, indescriptible

Invencible, Indestructible,
Intocable, Invisible,
Sin deseo, sin miedo,
Sin nacimiento, sin fin.

Más allá del amor, más allá del color,
más allá de la vida, compasivo.

Yogui Bhajan dijo que éste era el mantra (Pauris 189-196 del Japji) de la paz y la sanación. Es capaz de atravesar todos los bloqueos y la negatividad.

martes, 21 de octubre de 2008

domingo, 12 de octubre de 2008

LA VESPA DE MARXES ENCARA ES FABRICA

Sobre la fabricación de la Vespa PX me habían comentado en el taller que se había dejado de fabricar. Pero cual ha sido mi sorpresa hoy al ver en una de estas webs de outlets online, que me vendían la PX 125 nuevecita, pero de otra marca y con unos acabados ligeramente distintos. He empezado a indagar.

(Sí ya lo sé, llego tarde a esta noticia. Me gusta mi Vespa, pero no soy adicta a los foros y eventos!)

En Piaggio-Vespa ya no está el modelo, además en la Wiki pone:
"2008 Cesa la fabricación del modelo PX, la última de las Vespas consideradas clásicas, debido a las estrictas leyes de contaminación".

Me pregunto cuales serán los motivos reales, pues si las leyes de contaminación se aplican para Piaggio-Vespa. ¿por qué no se aplican para el nuevo fabricante?
, vale! le han hecho unos retoques...

Aquí, he encontrado un artículo que habla de estas Vespas clones, parece ser que pse, no son tan buenas.

O sea que nos encontramos ante una Vespa, a mi parecer, de segunda; con los detalles de acabados que ya se ven a simple vista en las fotos que son peores. Y la verdad, no es que sea mucho más barata, en este sitio que os digo piden 2200€ por ella. (yo pagué 2600...).

Aplicando el dicho a falta de pan buenas son tortas, uno se conformará con comprar uno de estos clones. Pero habiendo todavía pan del día anterior, para que conformarse ... O sea, que mejor una de segunda mano que este clon, digo yo.
Y mi pregunta es:¿¿ por que la hacen bien, con la misma calidad o mejor?? total, Vespa ya no la fabrica. Si antes, la única baza que podían tener era que era más barata, ahora no tiene sentido: Que quien se compra una Vespa, es porque le gusta el rollito, y no la compra por lo que vale...

Pruuum. pruuuum

PD: Por cierto, me cago en el hijo de la gran puta que me mangó la rueda de repuesto en el aeropuerto de BCN. Me cago en tós tus muertos arrastraos pol barro, mamón!!


Turbi dixit



miércoles, 1 de octubre de 2008

Ana Carolina-Seu Jorge E ISSO AÍ


Hi hagué una vegada en la que les casualitats buscades donaren aquest resultat. I és que quan una creu que no hi ha més enllà, que és insuperable, apareix això. Això que ens eleva i transporta per les llunes de valència ben plenes, satisfetes i lluents.

Como la vida misma oiga.





É Isso Ai...

É isso ai
Como a gente achou que ia ser
A vida tão simples é boa
Quase sempre

É isso ai
Os passos vão pelas ruas
Ninguém reparou na lua
A vida sempre continua

E eu não sei parar de te olhar
Eu não sei parar de te olhar
Não vou parar de te olhar
Eu não me canso de olhar
Não sei parar... de te olhar

É isso ai
Há quem acredita em milagres
Há quem cometa maldades
Há quem não saiba dizer a verdade

É isso ai
Um vendedor de flores
Ensinar seus filhos
A escolher seu amores

Eu não sei parar de te olhar
Não sei parar de te ohar
Não vou para de te olhar
Eu não me canso de olhar

É isso ai
Há quem acredita em milagres
Há quem cometa maldades
Há quem não saiba dizer a verdade

É isso ai
Um vendedor de flores
Ensinar seus filhos
A escolher seu amores

E eu não sei parar de te olhar
Eu não sei parar de te olhar
Não vou parar de te olhar
Eu não me canso de olhar
Não sei parar... de te olhar

MIRABAI CEIBA. Barcelona 2008


Aquest concert no me'l perdré tampoc, encara em transmeten les bones vibracions després d'un any de no veure'ls.

lunes, 29 de septiembre de 2008

GARBAGE CHAIR

YEP, I-ME-MYSELF-AND MY BF HELP-TOGUETHER-ALONE-SWEATING-HARD WORK- RESTORED THIS CHAIR.
Not finished yet, but I couldn't wait... I promise that next post will be the finished one.


miércoles, 17 de septiembre de 2008

BAM 08 THE WHIP i ANIKA SADE

Joder quina feinada aquest BAM!!

21/09 Sala Apolo

THE WHIP
Electrónica / Pop / Disco House






Anika Sade Electrónica en directo / Rock / Shoegaze



Escolteu Satisfy Control al myspace

Cap4: Natural blur


Aquí tenim un exemple de per que cal o no cal fer fotos des de darrere els vidres.

A mi, particulament, em cal. M'encanta aquesta marranada.

ROMA 2008


Eiii que ja hem tornat de Roma!!!

Eiii que hem tornat farts com bacons!!!

jueves, 11 de septiembre de 2008

MERCÈ 2008

Sres i Srs. abans de marxar cap a Roma (sí, ho sé, faig rabia) penjo els imperdibles de la Mercè 2008, segons el meu humil criteri (si és que no l'he perdut mentres perdia la vergonya...)

El primer és NNEKA.

23-09-2008//22.15 h . Plaça dels Àngels

Nneka (Nigèria/Alemanya, hip-hop/soul/reggae)

La crítica nord-americana va comparar el seu debut, Victim of Truth (2006), amb el celebrat The Miseducation de l’ex The Fugees Lauryn Hill. Aquest és només un dels nombrosos compliments que ha rebut aquesta nigeriana establerta a Alemanya. Conjuga amb naturalitat hip-hop, funk i una mirada moderna al soul anglès dels 90. Al (BAM) presenta el seu segon disc, No Longer at Ease. Amb la col·laboració del programa europeu ETEP. (programa BAM08)



U keep pushing the blame on our colonial fathers
U say they came and they took all we had pocessed
They have to take the abuse that they have caused our present state with their intruding history
Use our goodness and nourishment in the Name of missionary
Lied to us,blinded slaved us,misplaced us,strengthen us,hardened us then
they replaced us now we got to learn from pain
Now it is up to us to gain some recognition
If we stopp blaming we could get a better condition
Wake up world!!
Wake up and stop sleeping
Wake up africa!!
Wake up and stop blaming
Open ur eyes!!
Stand up and rise
Road block oh life penalty

Why do we want to remain where we started
And how long do we want to stop ourselves from thinking
We should learn from experience that what we are here for this existence
But now we decide to use the same hatred to oppress our own brothers
It is so comfortable to say racism is the cause
but this time it is the same colour chasing and biting us
[Africans lyrics on http://www.01lyrics.com ]
Knowledge and selfishness that they gave to us,this is what we use to abuse us
Wake up world!!
Wake up and stop sleeping
Wake up africa!!
Wake up and stop blaming
Open ur eyes!!
Stand up and rise
Road block oh life penalty

Those who have ears let them hear
Brothers who are not brainwashed takt ruins and rest
Pick them up and stick them back together
This is the only way we can change this african weather
Lied to us,blinded slaved us,misplaced us,strengthen us,hardened us then
they replaced us now we got to learn from pain

Wake up world!!
Wake up and stop sleeping
Wake up africa!!
Wake up and stop blaming
Open ur eyes!!
Stand up and rise
Road block oh life penalty

you got to wake up please
youuuuu got tooo
(wake up africa wake up and stop blaming)
blaming ha ha ha
open yours eyes your eyes
stand up and riise
road block oh life penalty
wake up...



CIRKUS serà el segon, però no sé si encara més recomanable que el primer.

19-09-2008//23.45 h. Plaça dels Àngels

cirKus (Suècia/Anglaterra, soul electrònic)

cirKus va suposar el renaixement creatiu de Neneh Cherry el 2006, deu anys després de Man, el seu darrer treball en solitari. Laylower és el segon i recent àlbum d’aquest nou projecte, que visita Barcelona per primera vegada, i que revesteix d’arranjaments acústics unes atmosferes i bases clarament deutores del trip-hop més càlid i accessible. (programa BAM08)



i've got a friend called dave
trying 2 make his way
so positive as he beats thru day to day
i'm thinking of watching as his boat comes in
the freaks out on my street
they don't bother me
coz when i move i don't ever
watch my feet
they're ducking & rushin'
as they all grow in

fail safe but i don't think it's nice
why do we have to stutter i won't say it twice
fail safe but i don't think it's nice
we do it to recover
you need your beans and rice

several days a week it all comes in on me
leaves me feeling weak
i don't mean just monies
i'm thinking of profit
but not the cash
treat me like a freak
i won't fail to speak
vagaries
love it when i peak
i'm thinking of stopping
but i can't hold back

fail safe but i don't think it's nice
why do we have to stutter i won't
say it twice
fail safe but i don't think it's nice
we do it to recover
you need your beans and rice

got my wages got my back pack
got my passport i ain't coming back
all of my nerve is all that i lack
round the next bend i might make a stash
never intend to give you offence
it didn't seem to make any sense
well prepared & in the present tense
all backed up by dollars & cents

we shove our hands in a vice
so all through our lives
we can pass out advise
like a bag full of dice
till then we despise
our own little lies
run for your lives
it's often wise

why does no one ever hold me

fail safe but i don't think it's nice
why do we have to stutter i won't
say it twice
fail safe but i don't think it's nice
we do it to recover
you need your beans an rice

got my sages got my bags packed
got my transport mercedes in black
loss of my nerve now that would be wack
i'm not gonna blend coz it gives me attacks
i never intend to make my defence
i got me hooked up on a false pretence
done my homework got me a good fence
now all that's left is the dollars & cents

fail safe but i don't think it's nice
why do we have to suffer i won't
say it twice
fail safe but i don't think it's nice
we do it to recover
you need your beans and rice
eventually
I got my defence
eventually
I got my defence
eventually
I got my defence

Ens veiem als concerts!!

martes, 17 de junio de 2008

EL NUEVO DE EXTREMODURO

Esta es para compensar el desastre auditivo de la entrada anterior.



Como quieres que escriba una canción?
Si a tu lado no hay reivindicación.
La canción de aquel tiempo no pasara,
donde nunca pasa nada.
Una racha de viento nos visitó,
el arbol ni una rama se le agitó
La canción de aquel viento se parara,
donde nunca pasa nada.
Un otoño al demonio se presentó,
fue cuando el arbolito se deshojó.
La canción de aquel tiempo se atrasara
donde nunca pasó nada.
Una racha de viento nos visitó,
pero nuestra veleta ni se inmutó
La canción de aquel viento se parara,
donde nunca pasa nada
Mientras tanto pasan las horas,
sueño que despierto a su vera,
me pregunto si estara sola y ando dentro de una hoguera.
Como quieres que escriba una canción?
Si a tu lado he perdido rendición.
La cancion de aquel tiempo no pasara,
donde nunca pasa nada
Se rompió la cadena que ataba el reloj a las horas,
se paró el aguajero ara somos flotando dos gotas,
agarrado un momento a la cola del viento me siento mejor,
me olvidé de poner en el suelo los pies y me siento mejor.
volar... volar!
Una racha de viento nos visitó,
y a nosotros ni el pelo se nos movió.
La cancion de que el viento se parara,
donde nunca pasa nada
Ya no quiero una piedra en pie,
porque que el viento lo derribó,
no no odio esa canción.
Ya no queda nada de ayer,
porque el viento se lo llevo,
no no odio esa canción.

y una de toa la vida



"Correcaminos estate al loro que viene el coyote montao en un vespino
y no tiene licencia y no tiene seguro,
¡acelera un poco más!
Y no tiene carné y no tiene luz de atrás"
Correcaminos se ha cruzado en mi destino
y yo entodavía sigo sin desayunar,
¡que carne más rica me había imaginado!
¡que carne tan rica en vuestros supermercados!
y yo sé que esta vez: nadie nos puede joder.
Correcaminos yo soy un coyote
y voy con dos cojones, pisándote los talones,
no tienes escape estamos como toros,
si me levanto encabronado (y me ves sonreir)
ahora: ¡Todos a sufrir!

La primera estrofa la compuso Ramone (Capitán
Kavernícola) y ya se sabe: La vela que va delante es
la que alumbra.

MI OJETE - DE CRANBERRIS

Después del paro, una entrada de nivel. Como tiene que ser.

Señoras y señores me ha entrado un virus en el ordenador. Mi antivirus me comenta repetidamente: "Posible variante de Kernel Panic2" con toda suerte de mensajes rojos, parpadeantes y cachondos (será pesao, ya lo sé, ya lo seeeeeeee)

Resulta que situaciones como estas le recuerdan a una, súbitamente, la utilidad de las copias de seguridad.

Rauda y veloz procedo a ordenar mi música y mis fotos, y me sorprendo con que las canciones se me han infectao. Aquí tiene una muestra del botón que precede al desastre auditivo. Ustedes ya entenderán cuando acaben de escuchar.


boomp3.com


Mi duda ahora es, ¿debo dejar vivir al virus en cuestión y experimentar con el riesgo o ser buena y no arriesgarme a encontrarme que soy colega de la Carmen de Mairena en mis carpetas de fotos?

Ay Dios, qué sinrazón! vivo sin vivir en mí...

domingo, 18 de mayo de 2008

DISCULPIN LES MOLESTIES

Aquest blog romandrà temporalment
tancat per excés d'amor.
L'autora està als nuvols amb nul.la previsió de baixar-ne.

L'espai sideral és ampli i meravellós
La vida té grans sorpreses

El vol Turbi101076 fa una petita escala
i torna tot seguit.




DAMIEN RICE LYRICS
"The Blowers Daughter"

And so it is
Just like you said it would be
Life goes easy on me
Most of the time
And so it is
The shorter story
No love, no glory
No hero in her sky

I can't take my eyes off of you
I can't take my eyes off you
I can't take my eyes off of you
I can't take my eyes off you
I can't take my eyes off you
I can't take my eyes...

And so it is
Just like you said it should be
We'll both forget the breeze
Most of the time
And so it is
The colder water
The blower's daughter
The pupil in denial

I can't take my eyes off of you
I can't take my eyes off you
I can't take my eyes off of you
I can't take my eyes off you
I can't take my eyes off you
I can't take my eyes...

Did I say that I loathe you?
Did I say that I want to
Leave it all behind?

I can't take my mind off of you
I can't take my mind off you
I can't take my mind off of you
I can't take my mind off you
I can't take my mind off you
I can't take my mind...
My mind...my mind...
'Til I find somebody new


miércoles, 23 de abril de 2008

Els anys que Sant Jordi passa desaparcebut

Sembla mentida. Tot és relatiu. Viure el dia de Sant Jordi des de dins o des de fora. Avui l'he viscut des de fora.

He vist les roses: novies, esposes, filles, enarbolant la torxa de l'amor. Us juro que se m'ha passat pel cap trencar-ne alguna, amb una samarreta que digués "Free Love" com un reaccionari tibetà i apagar certes mostres de poder amorós que he vist: he vist que ara es comença a portar la rosa de disseny, adornada amb mimbres entrellaçats, com més de disseny més gallet l'exemplar masculí que l'acompanyava; de colors diferents com un arc de sant martí (ecs), de feltre, solidària, una senyora que havia confós la tradició de setmana santa perque duia una rosa tant alta com un palmó (quasi li dic que la processó començava a la Rambla...). He vist un tal Zafón que desperta els desitjos de multitud com si fos el Ricky Martin dels best-sellers. He vist un llibre a la gran via penjat d'un semàfor, rosa, forrat amb aironfix, per fer les esperes més portables, però era impossible esperar ni dessitjar un bon final entre tanta multitud.
He vist unes gitanetes que intentaven reanimar una pobre rosa extenuada per tanta demanda d'amor.
He vist vendre a un escriptor. He vist signar llibres a un venedor.

He trobat llibres dins del maleter d'un cotxe i un pollo que me l'ha regalat. Veient la contraportada dedueixo que serà un regal venjança, per algú que m'hagi decepcionat. El pollo estava treballant, els diners ho corrompeixen tot.

Sant Jordi és lo que té, que enamora i desperta el meu cantó romàntic.

martes, 22 de abril de 2008

MAGNUM 10 SEQÜÈNCIES

Acabo de rebre una postal invitació per la inauguració de una expo:
MAGNUM 10 SEQÜÈNCIES. El cinema en l'imaginari de la fotografia.
A la inauguració ja faig tard, com sempre... però potser m'hi passi per veure que tal.



Llegiu el següent:
«L’Image d’après/The Image to Come» és una expressió emprada fa molt temps per Henri Cartier-Bresson per definir el cinema en oposició amb la fotografia. Segons Henri Cartier-Bresson, el cinema sempre és allò que ve després: no tant la imatge vista o projectada a la pantalla, sinó més aviat la que ve al darrere, copsada en la successió. Imatge fixa enfront d’imatge en moviment. Al cinema, la imatge sempre s’esdevé després d’una altra. Tan bon punt apareix, ja ha de provar de fer oblidar l’anterior. Pel que fa a la fotografia, és una instantània, un «moment decisiu» agafat al vol, en un impuls, dins de la seva incompletud. Un extracte de la realitat, que recull la veritat d’un instant robat: una vint-i-quatrena part de segon. Mentre que el cinema, com tothom sap, són vint-i-quatre imatges per segon.
Aquesta manera de definir i delimitar els territoris específics de cadascuna de les dues pràctiques artístiques sembla justificada. Aquest joc de comparació i diferenciació no té límits. Es podria resumir dient que la fotografia i el cinema es poden entendre bé, sempre i quan no usurpin el terreny de l’altre. Cadascun té la seva àrea de joc. Ens hem basat en una altra hipòtesi, que consisteix precisament a posar en escena la relació entre aquestes dues arts «visuals»: la fotografia i el cinema. Per evitar qualsevol malentès, no es tracta d’una exposició de fotos de rodatge (nombroses, sovint magnífiques) fetes al llarg dels anys pels fotògrafs de Magnum. La pregunta que serveix de punt de partida per a aquesta exposició és la següent: entre Fotografia i Cinema, existeix potser un «entremig», una zona imaginària i incerta on les fotos i els plans puguin coexistir, tocar-se, apamar-se i, per què no, rivalitzar, mantenir una espècie de relació estètica incestuosa? Una rivalitat no del tipus mimètic, sinó una confrontació amistosa, un intercanvi de vistes. Seria possible imaginar un món híbrid, on el destí dels dos «gèneres» s’acabés barrejant, en una mena de laberint o de recorregut d’imatges, unes fixes, les altres en moviment, tot escenificant o posant en joc aquesta porositat entre dues arts, allunyades o fins i tot rivals? Aquest és el repte al qual s’enfronta l’exposició «L’Image d’après/The Image to Come», concebuda amb motiu dels seixanta anys de l’agència Magnum Photos. S’ha plantejat la pregunta a deu fotògrafs: Abbas, Antoine d’Agata, Bruce Gilden, Harry Gruyaert, Gueorgui Pinkhassov, Gilles Peress, Mark Power, Alec Soth, Donovan Wylie i Patrick Zachmann. En l’imaginari d’aquests deu fotògrafs contemporanis, què estaria relacionat amb el cinema, amb l’experiència del cinema? Amb la seva memòria, la seva empremta, el seu sistema d’imatges.
Com modela el cinema el seu imaginari de fotògraf? I què és el que provoca aquest acostament o aquest vincle, des del moment en què s’exposa, entre dos sistemes d’imatges tan diferents? Han pensat mai alguns fotògrafs fer-se cineastes o apropar-se al màxim al cinema? A partir de quins somnis, de quins fantasmes, de quins procediments de presa de vistes? Com es pot desencadenar aquest desig? És un desig de ficció o un desig documental? Es tracta potser de trobar o evocar la memòria o el record d’una pel·lícula particular, o de restablir el fetitxe d’una seqüència destacable? Recuperar el rostre d’un actor o d’una actriu? Emmarcar-se dins la petjada estètica o la mitologia d’un autor important? Retre homenatge a un gènere com el cinema negre americà? És llavors quan es planteja, molt concretament, la pregunta següent: com es poden penjar a les parets o motllures fotos fixes i imatges en moviment? Quins són els efectes, i potser els riscos, en el pla visual? Com poden, o no poden, conjuminar-se, trobar un terreny d’harmonia aquests dos sistemes d’imatges? Què entra en joc, davant dels nostres ulls de visitant, entre la immobilitat i la tremolor, la fixesa i el moviment? En aquesta exposició, el cinema travessa la fotografia. Les imatges no tenen ni les mateixes dimensions ni la mateixa naturalesa, i tampoc no tenen el mateix pes simbòlic. Això no vol dir que no pertanyin a un món d’imatges. I que, en aquest sentit, no siguin capaces d’interpel·lar la mirada del visitant, tot creant sentit, rimes o jocs de mirall. Una trobada íntima entre dues arts. S. T.

PRIMERA ESCALA. La Turbi té un anyet

Així començava fa un any:

"Bienvenidos al vuelo Turbi101076, soy el comandante de la nave, hoy el día es soleado y no se observan nubarrones demasiado importantes, si los hay los espantaremos. Disponen de un kit de emergencia debajo de sus asientos para combatir el aburrimiento, el miedo y la sinrazón. Durante el vuelo los amenizaremos con dosis de lo que venga, deseenme suerte. Son las 17:35 hora local, despegaremos en 5 minutos. Abrochense los cinturones y contengan el aliento, pero no demasiado, no se me desmayen

Bon dia, bona tarda, bona nit!

BÓ, caiga quien caiga, peti qui peti, perque com diuen, la vida es dura, pero bella.

Aquí comença el meu petit blog, espero sigui un viatge entretingut. Aniré penjant-hi tot alló que m'envolta, interessant, divertit, aburrit, fastigós, ni fu ni fa, per a que estigueu previnguts de les adversitats"

Companys de vol, la primera parada per fer un pis, teniu 5 minuts, estireu les cames, feu una volta, compreu-vos uns carmels, feu un piti i tornem-hi que aixó no ha estat res.

El viatge continua, espero estigueu disfrutant del vol, hi ha hagut una mica de tot, reflexions que queden flotant, projectes inconclusos, musica que m'ha recordat coses, lectures essencials, vistes a mons descoberts, feinetes, amics, sorpreses, i sembla que encara no s'acaba la cosa, que encara queda il.lusió, combustible essencial per volar ben alt.

martes, 15 de abril de 2008

ENTRANYABLES OSVALDO i COCA

Mirant videos per youtube no he trobat cap més parella de tango que sàpiga transmetre tant ballant. Entranyables, sense aburrides acrobàcies.


miércoles, 9 de abril de 2008

SAFARI URBÀ

La búsqueda del Silenciós

A recer del vent, el cel groc.
Apareix el fantasma del passat.


TRAVIATA VERDI

martes, 1 de abril de 2008

Cap2: 2 veces mejor que 1

Marranada molt chul.la. Motiu:
1. Doble exposició a pulso
2. Cel cremat
3. Ese halito cachondo
4. Saturada a tope, made in 6.5.

PD: aquesta secció serà inesgotable :P

Cap1: what the hell?

Acabo de revelar tot de carrets que tenia perduts per casa. M'ha donat una idea: estreno secció de marranades fotogràfiques.
Aquesta podria ser degut a:
1.emmagatzemament etern de carret exposat i no revelat a la nevera.
2.revelat a Pro40, són tant marranus...
3.exposició nocturna arbitària (?? mai m'havia sortit tant marrana, fosca sí, però al revés?)
4.les taques podrien ser gotes de pluja?
5.pel.licula 400 per la nit... XD
6.color de peli caducada, segur que estava caducada...

PROPIETAT TURBI


Cagarro (amb perdó) de foto...
Però em fa molta gràcia







ULISES A LA FRESCA

Sembla que estic de lila i negre.
Ara em falta decidir qué ventila aquest ventilador.
Segona fase. Idees?

lunes, 31 de marzo de 2008

LUBI LUBI

Finalment he fet la meva estimada Lubitel. La meva Lubi 2.
Ah ma belle, ma belle Lubi! ... :)



martes, 25 de marzo de 2008

MARROC

Fins la próxima!!


SOFIA MARIKH. BEZZAF BEZZAF



بزاف بزاف يا حبيبي بزاف بزاف نبغيك ونموت عليك انا بزاف بزاف
بزاف عليك يا حبيبي بزاف بزاف نبغيك ونموت عليك انا بزاف بزاف
ولا غيرك غيرلي ايامي ولا غيرك ابدا على بالي
ولا غيرك غيرلي ايامي ولا غيرك ابدا على بالي
غالي يا حبيبي غالي على قلبي بزاف
بزاف عليك يا حبيبي بزاف بزاف نبغيك ونموت عليك انا بزاف بزاف
حبك يكبر فيي واكتر كي يزيد
انا كنشعر يوميي باحساس جديد
حبك يكبر فيي واكتر كي يزيد
انا كنشعر يوميي باحساس جديد
ولا غيرك غيرلي ايامي ولا غيرك ابدا على بالي
ولا غيرك غيرلي ايامي ولا غيرك ابدا على بالي
غالي يا حبيبي غالي على قلبي بزاف
بزاف بزاف يا حبيبي بزاف بزاف نبغيك ونموت عليك انا بزاف بزاف
بزاف بزاف يا حبيبي بزاف بزاف نبغيك ونموت عليك انا بزاف بزاف
بزاف بزاف يا حبيبي بزاف بزاف نبغيك ونموت عليك انا بزاف بزاف

ala toma ya! :)
Sofia Marikh

lunes, 10 de marzo de 2008

REBANYITIS PSICOLÔGICA

Després de tenir controlat el terme embarazo psicològico, arriva el concepte rebanyitits psicologica, en el que uns gossos ens controlen el camí a seguir.




Per sort, de moment i durant quatre anys, la rebanyitis psicològica al menys és d'esquerres.

martes, 26 de febrero de 2008

GATO MEU

Hi havia una vegada el Sr. Gatet Meu

viernes, 15 de febrero de 2008

MECANISMOS

Visto en Montt dosis diarias
Este es tiernísimo ... amantísimo ... hay a quien no le carburan los mecanismos cuando le crece el corazón... y lo hecha todo al traste ...
Y le baila todo cuando se le encoge y patina en cada pensamiento.
Vamos apañaos... tanto si crece como si se encoge, los mecanismos bailan y no carburan.
Para cuando el Turbo duo mecanismo?? la excrecencia emocional adaptable a cualquier mecanismo. Que asco! y que bieeen...
Para cuando mi carburante?? Un poco de tres en uno en mis mecanismos tampoco irian mal (y no, no estoy pidiendo un trio...)

lunes, 11 de febrero de 2008

MOMO


-Querido amigo-contestó el agente, alzando las cejas-, usted sabrá cómo se ahorra tiempo. Se trata, simplemente, de trabajar más deprisa, y dejar de lado todo lo inútil. En lugar de media hora, dedique un cuarto de hora a cada cliente. Evite las charlas innecesarias. La hora que pasa con su madre la reduce a media hora. Lo mejor sería que la dejara en un buen asilo, pero barato, donde cuidaran de ella, y con eso ya habrá ahorrado una hora. Quítese de encima el periquito. No visite a la señorita Daria más que una vez cada quince días, si es que no puede dejarlo del todo. Deje el cuarto de hora diario de reflexión, no pierda su tiempo precioso en cantar, leer, o con sus supuestos amigos. Por lo demás, le recomiendo que cuelgue en su barbería un reloj, muy exacto, para poder controlar mejor el trabajo de su aprendiz.
-Está bien-dijo el señor Fusi-, puedo hacer todo eso. Pero, ¿qué hago con el tiempo que me sobre?¿Tengo que depositarlo?¿Dónde?¿O tengo que guardarlo?¿Cómo funciona todo eso?
-No se preocupe-dijo el hombre gris, mientras sonreia por segunda vez-. De eso nos ocupamos nosotros. Puede usted estar seguro de que no se perderá nada del tiempo que usted ahorre. Ya se dará cuenta que no le sobra nada.

Momo
Michael Ende

TURBI & TURBI

S'acaba el diumenge. Un diumenge mmolt "casolà" i em posen aquesta pel.li ... La tragedia o la comedia de la vida de soltera? la de veritat, és una mescla de les dues.

Amics: qui m'organitza una cita? aiaiai


lunes, 28 de enero de 2008

STEVIE WONDER. FREE



Free like the river
Flowing freely through infinity
Free to be sure of
What I am and who I need not be
Free from all worries
Worries prey on oneself's troubled mind
Freer than the clock's hands
Tickin' way the times
Freer than the meaning of free that man defines
Life running through me
Till I feel my father God has called
Me having nothin'
But possessing riches more than all
And I'm free
To be nowhere
But in every place I need to be
Freer than a sunbeam
Shining through my soul
Free from feelin' heat or knowing bitter cold
Free from conceiving the beginning
For that's the infinite start
I'm gone - gone but still living
Life goes on without a beating heart
Free like a vision
That the mind of only you can see
Freer than a raindrop
Falling from the sky
Freer than a smile in a baby's sleepin' eyes
I'm free like a river
Flowin' freely through infinity
I'm free to be sure of what
I am and who I need not to be
I'm much freer - like the meaning of the word free that crazy man defines
Free - free like the vision that
The mind of only you are ever gonna see
Free like the river my life
Goes on and on through infinity

KHADJA NIN

Some people's lives are so amazing that they could easily inspire any novelist to write a masterpiece. Chad's life is such a story that deserves to be told. She was born and raised in Burundi, a small African country squeezed in between two gigantic territories, Zaire and Tanzania. She grew up peacefully in a family of eight children, where she made her first steps into music. "Music was always there," she confesses, though she already wished to be Myriam Makeba.













boomp3.com

Khadja Nin
[1996 Sambolera]
Sina mali, sina deni (free)

(Stevie Wonder/Adaptation Khadja Nin)
Ahiya, Ahiya

Kwa baraka
Mimi napona
Kabisa, ni hajabu
Sina mwili tena
Niko sawa upepo
Mimi masikini
Sina mali, sina deni
Mali yangu baba
Ina nyesha kama mvula
Ina ruka kama ndege
Ina ceka kama mutoto

Ahiya, mam'ahiya
Sina haja,ya kitu,
Napona
I'm free, kama maji
Ana tembeya mpaka kati ya pori
Mimi, mi masikini
Sina mali, sina deni
Mali yangu baba
Ina ota kama mauwa
Ina pita kama nyota
Ina waka kama juwa
Pole pole mama
Wakati wangu umefika, napona
I'm free, kama hewa
Ina ingiya mpaka fasi inapenda
Mimi, mi masikini
Sina mali, sina deni
Mali yangu baba
Ina ona kama maco
Ina waka kama mwoto
I'm free kama maji
Ana tempaka mpaka kati ya pori
Kama hewa, kama maco kama nyota
Kama mimi leo, mimi napona
I'm free, I'm free
Kama mimi leo, mimi napona
Ahiya Mam'ahiya
sina mali, Mungu, sina deni



domingo, 27 de enero de 2008

CONSUM RESPONSABLE

Estic mirant un reportatge a TV3 ara mateix sobre la teoria del decreixement (a grans trets, consumir menys i millor i modificar les nostres prioritats de consum per tal de no esgotar els recursos i ens anem al carajo).

Em recorda les converses que tenia amb la Gemma sobre els residus innecessaris.

Em fa pensar en la racionalització del consum en el menjar. M'encanta la fruita, que en menjo tot l'any, tot l'any tinc accés a qualsevol tipus de fruita, fora de temporada. Més o menys car. O el peix: quina mare no li compra el millor llenguado al seu nen, per a que menji el millor?.

Oblidem els cicles naturals de la natura per tal de tenir sempre el que és millor, el que creiem millor. Oblidem molts cops escoltar el nostre propi cos i donar-li el que realment necessita. La nutrició ayurvédica ja parlava
d'aquests conceptes fa mooolts anys, com el tipus d'aliments que es mengen per segons quin tipus de persona, com menjarlos, quan menjarlos... etc. No parlaré d'aixó perque sincerament, no en tinc ni idea.

Retornant a la idea de la racionalització del menjar, del consum de menjar responsable, hem oblidat amb l'oblit dels mercats i dels pagesos a
comprar racionalment. Ara comprem una col a l'agost embolicada en un plastic, amb una etiqueta amb codi de barres i el pes i el preu exacte, que segurament ve de molt lluny perque la col a l'agost està fora de temporada (epa, jo no en tenia ni idea: ho me mirat a un llibre).

Què implica aquest oblit? doncs que comprem col fora tempora, que la col sigui molt més cara que si la compressim als pagesos el dia que van a plaça. Més cara perque ve de lluny, transport, càmares, embolcall, intermediaris... aixó en el cost de la butxaca. Més cara energèticament evidentment també, per tot lo evident del transport, càmares de fred, cultiu a gran escala etc...

Realment creieu que val la pena menjar fora de temporada? creieu que no val la pena escoltar la natura i anar a preu fet? preguntem-nos quin és el cost directe d'anar contra natura. La butxaca més buida.

Doncs res, aquí us deixo un menú molt bó amb coses de temporada de Gener, per anar racionalitzant el carritu de la compra:

Amanida
Enciam (tot l'any, aquest rai)
pastanaga ( ago a mç)
escarola (nov a mç)
rave (nov a juny)

sense tomaquet: ara no toca

1r plat
Endivies gratinades al roquefort (la endivia només es temporada entre nov i mç)
o
Carxofes al forn amb bacon (gen a abril)

2n plat
esta xungo el peix ... una de escamarlans, cloises, i lluç. Així doncs:

Una paella marinera de escamarlans formosos amb un brou de llucet i petxinetes... i turbó que només hi ha de nov a gen.

Postre
Magrana amb suc de taronja (la magrana només de oct a gen).

CONY!! quina gana! que aprofiti!

jueves, 10 de enero de 2008

YEAR OF THE CAT

2008 is the year of the rat
but i prefer the year of the cat
MEOW!


ARTIST: Al Stewart
TITLE: Year of the Cat
Lyrics and Chords


On a morning from a Bogart movie
In a country where they turn back time
You go strolling through the crowd like Peter Lorre
Contemplating a crime
She comes out of the sun in a silk dress running
Like a watercolor in the rain
Don't bother asking for explanations
She'll just tell you that she came
In the year of the cat

/ Cmaj7 D Em - / / / Am7 - D7 - / :

She doesn't give you time for questions
As she locks up your arm in hers
And you follow 'till your sense of which direction
Completely disappears
By the blue tiled walls near the market stalls
There's a hidden door she leads you to
These days, she says, I feel my life
Just like a river running through
The year of the cat

Well, she looks at you so coolly
And her eyes shine like the moon in the sea
She comes in incense and patchouli
So you take her, to find what's waiting inside
The year of the cat

/ B - C - / G - D - / B - C - / G - F C D - / Cmaj7 D Em - / /

Well morning comes and you're still with her
And the bus and the tourists are gone
And you've thrown away your choice and lost your ticket
So you have to stay on
But the drumbeat strains of the night remain
In the rhythm of the new-born day
You know sometime you're bound to leave her
But for now you're going to stay
In the year of the cat

lunes, 7 de enero de 2008

PUNCHING ROSE

Ai caram que ara m'ha donat per les flors, serà que és primavera? mmm, decididament no. Serà que he aprés a fer la flor de ganxet i ara no hi ha qui pari, sí més aviat aixó. Aquí tenim l'anell a la rosa, la rosa de l'anell, el anell enrosat, rosa que t'hi roses, enrosada s'ha enjoiat.

Flower power II. The punching rose.

martes, 1 de enero de 2008

FLOWER POWER

Dolça i espinosa alhora. Com la noia que ho lluirà.

Feta de ganchillo i feltre.