TANQUEM LA PARADETA. De vacances
Doncs sí, marxo, piro, m'escapo, fujo, corro.
A recarregar piles que ja toca.
A REVEURE!
Però tornaré. Serà la revuelta!
MUA!!
viernes, 27 de julio de 2007
lunes, 23 de julio de 2007
1999
Seguint la tradició que m'he creat jo mateixa, em felicito per les 1999 visites.
Qué passa amb aquest número? Doncs:
- Wiki search.
- Es descubreix el Corazón de Marte, extranyament. Fins i tot els més brutos tenen el seu corasonsito. En tindrà algun el Sr. Bush??
domingo, 22 de julio de 2007
ONG SOHUNG
ONG SOHUNG MANTRA
Ong significa "la Consciencia Creativa", i Sohung significa que "jo sóc Tu".
ONG SOHUNG
I'm peace, peace is in me.
Disfruta'l
sábado, 21 de julio de 2007
EL JUEVES, SECUESTRO DEL NUMERO. INJURIAS A LA CORONA
viernes, 20 de julio de 2007
jueves, 19 de julio de 2007
1888
El número més gran mai escrit en una construcció, a Sydney, ja veus del que s'entera una...
Rimsky-Korsakov composa la Scherezade. Jujuju. Inspira unes coses, les mil i una nits...
miércoles, 18 de julio de 2007
TOPI TOPI TORTUGA
La tortuga acaba de anar a una cercavila i se li ha quedat el confetti enganxat! Corrent ve a la festa no sigui arribi tard. 
martes, 17 de julio de 2007
LA FELICITAT
Sobre la felicitat. Ente sugerente, sugestivo, sugestionable, sugerido y siempre, siempre subjetivo. Mira, em ve de gust.
Primer de tot caldria fer una definició. Por ahí he trobat "el estado emocional de satisfacción y plenitud". També "conseguir lo que se quiere".
Satisfacció, plenitut, el que es vol... tot encaminat a un objectiu, a satisfer desitjos. O no, si ens mirem la postura taoista, budista, hinduista de l'estat de plenitut ens adonem que la plenitut s'assoleix a través de l'absencia de desitjos. O sigui que seria la satisfacció del desig de l'absencia del desig. Un embolic. Però no va del tot. Absencia de desig, de necessitats, és el que ens fa sentir satisfets. Però no em convenç gaire, satisfets per que? del goig de viure, de les coses de cada dia? sí, és veritat. De les coses que es tenen, però si no hi ha desig en les coses que es com les podem apreciar?
Després pensariem doncs que la passió per les coses ens fa feliços, però tots sabem que la passió és un ser passatger que tal com ve, s'envà. La passió que ens consumeix i que ens fa consumir per aconseguir satisfacció. Consumir amors, consumir possessions, consumir experiències... i un cop consumit, que en queda? res, el buit, la necessitat de més consum, res a la fi. Absència perpètua.
Si ni l'absència de desitjos ens fa feliços, ni el desig tampoc, qué resta?
La il.lusió? El compromís? són dos percepcions que ens fan sentir plens. Mantenir la il.lusió, mantenir un compromís. Creure en el que s'és i en que es té. No podem dependre de la resta, res de fora ens donarà el que ens manca, cap amic, cap company, cap activitat, cap parella... però la il.lusió i el compromís són sensacions que desapareixen si no s'hi treballa i no es vol tindre o no es considera important. Llavors per tenir compromís cal esforçar-s'hi. Cal tenir ganes. Compromís social o emocional em refereixo. I potser a vegades aquest compromís ens portarà sensacions de patiment. Però com que hi ha un objectiu, doncs potser és un esforç que val la pena.
I quin és el compromís, la il.lusió que no depén de la resta de coses que ens envolten? Jo vaig remixant conceptes, a veure on arribo... doncs potser el compromís d'anar a poc a poc per la vida, de mantenir el cor obert, de ser sincer, malgrat tot. De donar i rebre sense barreres. El camí de la innocència que a vegades dic. Qui és capaç de mantenir la innocència, malgrat tots els pals, serà capaç de ser feliç ...
Després pensariem doncs que la passió per les coses ens fa feliços, però tots sabem que la passió és un ser passatger que tal com ve, s'envà. La passió que ens consumeix i que ens fa consumir per aconseguir satisfacció. Consumir amors, consumir possessions, consumir experiències... i un cop consumit, que en queda? res, el buit, la necessitat de més consum, res a la fi. Absència perpètua.
Si ni l'absència de desitjos ens fa feliços, ni el desig tampoc, qué resta?
La il.lusió? El compromís? són dos percepcions que ens fan sentir plens. Mantenir la il.lusió, mantenir un compromís. Creure en el que s'és i en que es té. No podem dependre de la resta, res de fora ens donarà el que ens manca, cap amic, cap company, cap activitat, cap parella... però la il.lusió i el compromís són sensacions que desapareixen si no s'hi treballa i no es vol tindre o no es considera important. Llavors per tenir compromís cal esforçar-s'hi. Cal tenir ganes. Compromís social o emocional em refereixo. I potser a vegades aquest compromís ens portarà sensacions de patiment. Però com que hi ha un objectiu, doncs potser és un esforç que val la pena.
I quin és el compromís, la il.lusió que no depén de la resta de coses que ens envolten? Jo vaig remixant conceptes, a veure on arribo... doncs potser el compromís d'anar a poc a poc per la vida, de mantenir el cor obert, de ser sincer, malgrat tot. De donar i rebre sense barreres. El camí de la innocència que a vegades dic. Qui és capaç de mantenir la innocència, malgrat tots els pals, serà capaç de ser feliç ...
lunes, 9 de julio de 2007
PESCA QUE TE PESQUES
Pesca que te pescaràs a Solsona no vam pescar res, però tot és començar. 
linklinklink, clinc al àlbum de la turbi
lunes, 2 de julio de 2007
LA MER
Nous n'avons de rivage, en verité,
Ni toi ni moi.
---------------------------------------
Tu regardes la mer
Et lui cherches des yeux
Tu regardes des yeux
Et tu y vois la mer.
Eugène Guillevic
Carnac 1907-1997
Carnac 1907-1997
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
