GRANS DONES

Aquesta entrada és un homenatge a totes les grans dones que han aconseguit resurgir.

Dones que no sabien el que eren, que no sabien la força, el poder i la energia que posseien fins que s'han trobat a si mateixes i han confiat en si mateixes. Dones que han cregut en un projecte de vida que no els ha respost, totes aquelles que han fet el que estava marcat i mai hi han trobat res, malgrat els seus esforços.

Dones que floreixen després de 20 anys d'un matrimoni amb algun home mediocre, confiant en si mateixes i decidint que no es mereixen tot l'amor que els hi donen a canvi de patiment, menyspreu, dolor, oblit, amor mal comprés. Grans dones a la sombra d'homes mediocres. Que les converteixen en una ombra de si mateixes. Grans dones que fan grans els homes mediocres. Dones que han donat sense esperar rebre. Dones a l'ombra d'una societat que ja està canviant. Grans dones capaces de defensar els seus fills per sobre de qualsevol cosa.

Em meravella la força d'aquestes dones que tot i sentir-se espantades i soles tenen la força per obrir finalment el seu cor al veritable amor i rebutjar la resta, rebutjant-los a ells.

Dones proximes i llunyanes, capaces encara d'estimar.

EL PETIT PRINCEP

23

-Hola, bon dia - digué el petit príncep.
-Bon dia- digué el marxant.
Era un marxant de píldores perfeccionades que maten la set. En preneu una cada setmana i mai més no tindreu ganes de beure.
-Per què ho veneu?- digué el petit príncep.
-És una gran economia de temps- digué el marxant-. Els experts han fet càlculs. S'arriben a estalviar cinquanta-tres minuts cada setmana.
-I què en fa la gent, dels cinquanta-tres minuts?
-El que vol...
"El que és jo, si tingués cinquanta-tres minuts-digué el petit príncep- aniria a poc a poquet cap a una font..."

EL DHAMMAPADA. La sendera de la perfecció

3.LA MENT

33. La ment és inconstant i inquieta, difícil de guardar i de contenir: que l'home savi adreci la seva ment així com el constructor de fletxes fa rectes les seves fletxes.

34. Com un peix que és arrabassat de les aigües i llançat sobre la terra, la ment s'esforça i lluita per alliberar-se del poder de la mort.

35. La ment és voluble i lleugera, i en qualsevol indret pot volar darrera una il.lusió: és certament difícil de contenir. Però és un gran bé controlar la ment, car una ment ben guardada és font d'una inmensa joia.

36.Invisible i subtil és la ment, i en qualsevol indret pot volar darrera una il.lusió: és certament difícil de contenir. Però és un gran bé controlar la ment, car una ment ben gaurdada és font d'una inmensa joia.

37 Amagada en un misteri de la consciència , la ment, incorpòria, s'allunya volant solitaria. Aquells qui aconsegueixen tenir la seva ment en harmonia endevenen lliures dels vincles de la mort.

38. Aquell qui té la ment inestable, que no coneix la sendera de la Veritat, i en qui la fe i la pau permanentment fluctuen, mai no assolirà la plenitud de la saviesa.

39.Però aquell la ment del qual, controlant-se calmament a si matiexa, és lliure de l'atracció del desig, que s'ha elevat per sobre del bé i del mal, aquell està despert i no té por.

40Considerant que aquest cos és fràgil com una copa, fes que la teva ment sigui poderosa com una fortalesa i lliura el gran combat contra MARA, totes les malignes temptacions. Després de la victoria guarda bé les teves conquestes, i sempre estigues vigilant.

41. Perquè aviat, ai!, aquest cos jaurà sense vida sobre la terra, ,abandonat com un inútil tronc.

42. L'enemic pot ferir l'enemic, i l'home que odia pot fer mal a un altre home; però la pròpia ment d'un home, si no està ben dirigida, li pot fer molt més mal.

43. Un pare o una mare, o un parent, poden certament fer bé a un home; però la seva pròpia ment ben dirigida li pot fer molt més bé.

DIABLO ROJO

Ara que estem tots mig ressacosos de Sant Joan aquest suquet bó per reconstituir cos i ment.

Ingredients:

1. 125 g de remolatxa
2. 1 pastanaga
3. 1/2 pebrot vermell
4. 1 taronja
5. gel picat

Propietats:

La remolatxa enriqueix la sang i depura els intestins i el fetge, a més de ser ric en calci, vitamina C i minerals. La taronja i la pastanaga són indispensables en la dieta desintoxicant.




Forma de preparar:

1. Picar la remolatxa, la pastanaga i el pebrot vermell. Pelar la taronja y trocejar la polpa. Pasar per la liquadora tot i al final la taronja. Servir amb gel picat.

Per 200ml

Nutrients:

Energia: 132 kcal. Ca: 120 mg/ Mg: 33 mg/ Zn: 0,7 mg/ Vitamina C: 102 mg/ Vitamina A: 889 micrograms

PEIXICU NARANJITU

Ai al que se li ocurreixi pescar-lo! encara no sabeu del que és capaç el peixicu naranjitu

PRIMER PEDIDO!!!!

Juis juis!

Tinc un pedidu!!

Ja esta acabat!!

TAGORE

No t'entretinguis a collir flors per guardar-les;
ans bé segueix caminant i les flors alegraran el teu camí.

Aquesta frase m'ha acompanyat des de petita. Està al menjador de casa els meus pares. La penjo aquí perque és la representació del sentit que prenen les paraules a mesura que madurem com a persones.
Quan era petita la llegia i no entenia res. Un dia vaig preguntar al meu pare que volia dir (tindria uns 5 anys...) i em va dir que les flors vives són les més boniques... veia les flors del camp i vaig decidir no collir flors quan sortia a passejar. :). Més endavant llegia la frase i recordava totes les flors que no havia collit i pensava que no s'havien mort.
Però amb el temps ha anat prenent un nou sentit, ja que ha deixat de tenir sentit literal, diguessim que les flors són els meus amics, les meves parelles... intento no collir-los, perque no vull que de tornada estiguin morts al meu cor. Disfrutem de cada instant quan hi són, deixem creixer, i de tornada, encara hi seran per alegrar-nos el camí. Potser ens sorprenen amb nous colors i tot... i si no tornem pel mateix camí, encara hi seran per alegrar el camí a d'altres.

I és que darrera de paraules senzilles molt sovint hi ha amagades grans ensenyances.

linklinklink, clinc

HUEVOS RELLENOS DE WASABI

• Huevos duros
• aceite
• sal
• huevo
• atun
• tomate de lata
• un tubo wasabi

Haces la docena de huevos duros. Se pelan, se cortan por la mitad y sacas las yemas, las mezclas con una buena lata de atún y salsa de tomate, vaya como harías con unos huevos rellenos normales. Entonces viene el truco. Al hacer la mayonesa le pones wasabi, que es eso verde que ponen en los restaurantes japoneses... que tiene una sensación de picor muy intenso... pues he descubierto que si lo mezclas con mayonesa el sabor picante se convierte en sensación de frescor. Pues coges el tubo de wasabi y pones en el aceite como cinco cepillos de dientes. Y le das con el turmix, wooow, wooow. Mezclas la mayonesa de wasabi con todo lo otro y ya tienes los huevos duros preparados.

Cuando te comes el huevo es como una explosión de frescor que te inunda la boca. Sensacional.

Juan Echanove

FELICITATS 999

OLE OLE

El meu blog ja té 999 visites! no celebro les 1000 que és un número molt soso.

Noucentes noranta nou

Neuf cent quatre-vingt-dix-neuf (tomaaa)

Negen honderd negentig negen (tomaaaaaa)

En realitat sóc només jo que hi entro, però molts cops ;P

Escriure em fa sentir bé, mai havia dut un diari de notes que em durés tant. I si a més us entretinc dos minuts ja en tinc prou.

El vol Turbi101076 continua, pròxima escala?

Gracies!

Merci!

Dankt!

PD: si 666 és el número de la bèstia... 999 és un número diví? mmm, pensem...

SI LOS IMPRESIONISTAS HUBIERAN SIDO DENTISTAS

Querido Theo:
¿Me tratará alguna vez la vida con decoro? !La desesperación me abruma! !La cabeza me va a estallar! !La señora de Sol Schwimmer piensa demandarme porque le hice el puente tal como sentía y no a la medida de su ridícula boca! !No faltaría más! !Yo no puedo trabajar por encargo como un simple tendero! !Decidí que su puente tenía que ser enorme y ondulante, con dientes fieros, explosivos, que refulgiesen en todas direcciones como llamaradas! !Y ella alterada porque no le cabe en la boca! !Es tan burguesa y estúpida, quisiera destrozarla! !Intenté encajar la prótesis como pude, pero le asomaba como una araña de cristal que se hubiera estrellado contra el suelo! A pesar de ello, me parece hermoso. !Y ella se queja de que no puede masticar! !A mí que me importa que pueda masticar o no! !Theo, no soportaré esto mucho tiempo! Le propuse a Cézanne que compartiese la consulta conmigo, pero está viejo y débil e incapaz de sostener el instrumental y hay que atásrselo a las muñecas, pero le falta entonces precisión y en cuanto llega a la boca hace saltar más dientes de los que salva. ¿Qué puedo hacer?

Vincent

Una fantasía que explora la transposición de temperamento
Woody Allen. Sin plumas

RESPUESTA1.

Querido Vincent. Es evidente que las prótesis dentales le provocan más quebraderos de cabeza que alegrías. Pero dígame, ¿qué haría sin ellas?. No cese en su empeño y algún día el mundo pagará millones por ellas. Todos querrán tener un scalextric como el de la sra de Sol Schwimmer. Los que menos tengan se pelearán por insertarse una silla o un girasol en su dentadura. Dentro de unos años será objeto de deseo llevar las caries empastadas en colores con pinceladas rápidas e imprecisas, como esculpidas en las muelas.

No pierda la ilusión, pues de ella también se vive.

Turbi et Orbi

TANGO AGAIN

Doncs sí, tornem-hi que no ha estat res.

Com va dir la Carmen (la meravellosa i també somiadora professora i mestre que tinc de tango): "te pongo en la lista con una R de reincidente". Reincident al tango, recaiguda al vici. Repetim que no ha estat res, reprenem, reiniciem, reenganxem, recorrem un camí i amb més coneixement que causa tornem a començar i vinga retrobar-se. I agafa't que va fort que parat, parat no ha estat el tema.

I com explicar lo que és el tango?

No és sols un ball, és una forma de comunicar, és ballar el sentiment, sense sentiment no en surt res, no és tango, és una ballaruca. Mai memoritzar (en aixó jo no tinc problema ;P), només improvitzar. Creativitat al poder.

No sé com explicar-ho, la veritat, amb el tango no pots ser etèria (cosa que em sento dir per la profe bastant sovint), amb el tango has de sentir la terra, arrelar i pesar. Amb el tango un i una ha de ser present, ha de ser-hi, moure's amb intenció en cada pas. Ser pesant i resistir-se però alhora fluir.

I noies, mai penseu que ell us porta. Ell només suggereix, nosaltres som les que decidim si volem seguir o no. Inicialment un es confón amb la que l'home mana i la dona obeeix, però llavors te n'adones que la parella (ell) el que fa és iniciar algun pas, una decideix cap on tira, qué fa: si més continguda, més lluïda, més dolguda. No ens precipitem i fem les coses a la tum tum, sentim el que vol dir-nos i si ens costa captar, parem-nos un segon. Llavors tot surt naturalment. El tango és naturalitat i sensualitat, res de basto. I si volem suggerir també podem, perque no és informació el tango, és comunicació entre dos ballarins. Aixó ho deixo per d'aquí a unes classes que ara mateix estic rovelláaa!.

Poca cosa puc dir més, pobre de mi.

Només dir que hi trobo una relació molt directa amb el yoga i el concepte de prendre consciencia d'un mateix, del nostre interior, del nostre exterior i de la energia que ens fa moure.

Aquí deixo el meu comentari i links a dos dels grans:
Astor Piazzola. Libertango

Anibal Troilo. Quejas de bandoneón

NOVECENTO

Doncs bé, ningú no està obligat a creure-s'ho, i jo, per a ser exactes, no m'ho creuria mai si m'ho expliquessin, però la veritat és que aquell piano va començar a lliscar, sobre la fusta de la sala de ball, i nosaltres darrera seu, amb Novecento que tocava, i no apartava els ulls de les tecles, semblava en un altre lloc, i el piano seguia les onades i anava i venia, i girava sobre ell mateix, apuntava de dret a la vidriera i, quan arribat a un pèl, s'aturava i lliscava dolçament enrere, vull dir, semblava que el mar el bressés, i ens bressés a nosaltres, i jo no entenia res de res, i Novecento tocava, no parava ni un instant i, era claríssim, no tocava i prou, ell el guiava, aquell piano, ho enteneu?, amb les tecles, amb les notes, no ho sé, el guiava allà on volia, era absurd però era així. I mentre giravoltàvem entre les taules, fregant llums i butaques, jo vaig capir que el que estàvem fent en aquells moments, el que realment estàvem fent, era ballar amb l'oceà, nosaltres i ell, ballarins bojos, i perfectes, abraçats en un vals turbulent, damunt del parquet daurat de la nit. Oh yes.

Moment en el que un pianista que mai ha baixat d'un vaixell (i quan dic mai, és mai) i un trompeta es fan amics per sempre.

Novecento.
Alessandro Baricco

DONOSTI I BILBO

Bé bé bée.

Quin cap de setmana més boooo, montaditos, txacolis, pacharans.

Tripulantes: Norma, Isa i Akane
Nave: La Estrellita Gris
Paradas a repostar: En cada bar de montadito. Casa Gandarias espectacular. Del resto no recordo el nom ... llàstima



linklinklink, clinc al album de la turbi