TAGORE

No t'entretinguis a collir flors per guardar-les;
ans bé segueix caminant i les flors alegraran el teu camí.

Aquesta frase m'ha acompanyat des de petita. Està al menjador de casa els meus pares. La penjo aquí perque és la representació del sentit que prenen les paraules a mesura que madurem com a persones.
Quan era petita la llegia i no entenia res. Un dia vaig preguntar al meu pare que volia dir (tindria uns 5 anys...) i em va dir que les flors vives són les més boniques... veia les flors del camp i vaig decidir no collir flors quan sortia a passejar. :). Més endavant llegia la frase i recordava totes les flors que no havia collit i pensava que no s'havien mort.
Però amb el temps ha anat prenent un nou sentit, ja que ha deixat de tenir sentit literal, diguessim que les flors són els meus amics, les meves parelles... intento no collir-los, perque no vull que de tornada estiguin morts al meu cor. Disfrutem de cada instant quan hi són, deixem creixer, i de tornada, encara hi seran per alegrar-nos el camí. Potser ens sorprenen amb nous colors i tot... i si no tornem pel mateix camí, encara hi seran per alegrar el camí a d'altres.

I és que darrera de paraules senzilles molt sovint hi ha amagades grans ensenyances.

linklinklink, clinc