TINC GLUCOSBALAITONFILIA!!
Sense cap esperit sindicalista pels temps que corren (no m'extenc en aquest tema que és una altre tema i m'ho va recordar una plaça de Lleida), faig col.lecció de sucrets.
Algú em va dir que era com col.leccionar la dolçor dels païssos. Qué bonic!.
Una col.lecció extranya, bé no tant, regirant per internet he trobat fins i tot...
joder!! pero si te nom de malaltia i tot: Glucosbalaitonfilia
I per que? no sé. Com deia un altre algú, no tot té un perque... però pensant en per que, doncs és ben fàcil: perque m'agrada trobar coses per casa que em recorden moments o gent o llocs on he estat o llocs on vull estar. Al veure'ls i repassar-los, recordar la gent que me'ls ha portat. Perque cada sobret pot ser una conversa interessant, un sopar divertit, un viatge fet o per fer, però pot ser només un regalet.
És com fer fotos, darrera el sobret hi ha una història o més aviat un moment, un amic que s'ha enrecordat d'una menda, un company de feina que et deixa els sobrets amagats a la taquilla per que els trobis, una taca café degut a que els plats de les tasses de café mai estan aparellades (reivindiquem el diametre estandard!!, o la supressió del maleit plat dels collons!!). Que els pares que no paren de viatjar i no paren de fer-me enveja amb la mà de sobres que em porten cada cop. Adquirir l'acte mecànic d'obrir els sobrets amb el revés dels coberts i portar sempre el monedero amb uns quants que no recordes haver recollit. I crear estupefacció al personal amb la tècnica d'obertura una mica maniatica compulsiva.
I per descomptat, hi ha el moment de la entrega: desprevinguda rebo un sobret, oh! un regal! espontani, és tant fàcil regalar sobrets.
O sigui, que com sempre, els meus sobrets són més que sobrets. Són moments. Moments regalats en forma de sucre, però no moments per mi, moment de la gent.
Tinc els meus dubtes si lo meu és realment una col.lecció perque de fet no hi ha ordre ni concert. Tots en una caixa al pelotón. Ja trobaré el temps quan em jubili.
Gràcies a tots i totes pels sobrets, són molt xul.los.
El més xul.lo:
Per un altre cantó, també hi ha els sobrets a oblidar, però això ja és un altre tema...