Els anys que Sant Jordi passa desaparcebut

Sembla mentida. Tot és relatiu. Viure el dia de Sant Jordi des de dins o des de fora. Avui l'he viscut des de fora.

He vist les roses: novies, esposes, filles, enarbolant la torxa de l'amor. Us juro que se m'ha passat pel cap trencar-ne alguna, amb una samarreta que digués "Free Love" com un reaccionari tibetà i apagar certes mostres de poder amorós que he vist: he vist que ara es comença a portar la rosa de disseny, adornada amb mimbres entrellaçats, com més de disseny més gallet l'exemplar masculí que l'acompanyava; de colors diferents com un arc de sant martí (ecs), de feltre, solidària, una senyora que havia confós la tradició de setmana santa perque duia una rosa tant alta com un palmó (quasi li dic que la processó començava a la Rambla...). He vist un tal Zafón que desperta els desitjos de multitud com si fos el Ricky Martin dels best-sellers. He vist un llibre a la gran via penjat d'un semàfor, rosa, forrat amb aironfix, per fer les esperes més portables, però era impossible esperar ni dessitjar un bon final entre tanta multitud.
He vist unes gitanetes que intentaven reanimar una pobre rosa extenuada per tanta demanda d'amor.
He vist vendre a un escriptor. He vist signar llibres a un venedor.

He trobat llibres dins del maleter d'un cotxe i un pollo que me l'ha regalat. Veient la contraportada dedueixo que serà un regal venjança, per algú que m'hagi decepcionat. El pollo estava treballant, els diners ho corrompeixen tot.

Sant Jordi és lo que té, que enamora i desperta el meu cantó romàntic.