AMB AQUEST CEL NO ES VA ENLLOC

Hi havia una vegada un poble trist. Fins i tot els ocells que vivien als fils de l'electricitat i del telèfon estaven tristos.
I és que se'ls havia descolorit el cel.
De fet, feia molts anys que no s'havia pintat. Tants, que ja ningú no ho recordava. I, és clar, amb les pluges i la pedregada, i els vents i els llampecs, que de mica en mica ho havien anat socarrimant tot, l'aspecte que tenia aquell poble era molt pansit.
Amb aquell cel no es podia anar enlloc.

















Amb aquest cel no es va enlloc.
text i dibuixos de Joma
Publicacions de l'Abadia de Montserrat
1981