OCEÀ

Adorada meva:
Déu sap com trobo a faltar, en aquesta hora melangiosa, l´escalf de la vostra presència i el consol del Vostre somriure. La feina em cansa i el mar es rebel.la contra els meus obstinats intents d´entendre´l. No havia pensat que pogués ser tant difícil estar davant seu. I vaig d´una banda a l´altra, amb els meus instruments i els meus quaderns, sense trobar l´inici del qual busco, l´entrada a una resposta qualsevol. On comença el final del mar? O encara més: Què diem quan diem "mar"?. Diem el monstre immens capaç de devorar qualsevol cosa, o l´onada que escumeja entorn dels nostres peus? L´aigua que pots agafar amb el palmell de la mà o l´abisme que ningú pot veure? Ho diem tot en una sola paraula o, en una sola paraula, ho amaguem tot? Sóc aquí, a un pas del mar, i no arribo ni tan sols a comprendre on és, ell. El mar. El mar.
Avui he conegut una dóna bellíssima. Però no estigueu gelosa. Jo només visc per a Vós.

Ismael Adelante Ismael prf. Battleboom

Carta a la dona que encara no coneix sobre l´obra encara no acabada " Enciclopèdia dels límits que es poden constatar a la natura amb un suplement dedicat als límits de les facultats humanes"




linklinklink, clink