TINC GLUCOSBALAITONFILIA!!

Sense cap esperit sindicalista pels temps que corren (no m'extenc en aquest tema que és una altre tema i m'ho va recordar una plaça de Lleida), faig col.lecció de sucrets.
Algú em va dir que era com col.leccionar la dolçor dels païssos. Qué bonic!.
Una col.lecció extranya, bé no tant, regirant per internet he trobat fins i tot...
joder!! pero si te nom de malaltia i tot: Glucosbalaitonfilia

I per que? no sé. Com deia un altre algú, no tot té un perque... però pensant en per que, doncs és ben fàcil: perque m'agrada trobar coses per casa que em recorden moments o gent o llocs on he estat o llocs on vull estar. Al veure'ls i repassar-los, recordar la gent que me'ls ha portat. Perque cada sobret pot ser una conversa interessant, un sopar divertit, un viatge fet o per fer, però pot ser només un regalet.
És com fer fotos, darrera el sobret hi ha una història o més aviat un moment, un amic que s'ha enrecordat d'una menda, un company de feina que et deixa els sobrets amagats a la taquilla per que els trobis, una taca café degut a que els plats de les tasses de café mai estan aparellades (reivindiquem el diametre estandard!!, o la supressió del maleit plat dels collons!!). Que els pares que no paren de viatjar i no paren de fer-me enveja amb la mà de sobres que em porten cada cop. Adquirir l'acte mecànic d'obrir els sobrets amb el revés dels coberts i portar sempre el monedero amb uns quants que no recordes haver recollit. I crear estupefacció al personal amb la tècnica d'obertura una mica maniatica compulsiva.
I per descomptat, hi ha el moment de la entrega: desprevinguda rebo un sobret, oh! un regal! espontani, és tant fàcil regalar sobrets.
O sigui, que com sempre, els meus sobrets són més que sobrets. Són moments. Moments regalats en forma de sucre, però no moments per mi, moment de la gent.

Tinc els meus dubtes si lo meu és realment una col.lecció perque de fet no hi ha ordre ni concert. Tots en una caixa al pelotón. Ja trobaré el temps quan em jubili.

Gràcies a tots i totes pels sobrets, són molt xul.los.

El més xul.lo:


Per un altre cantó, també hi ha els sobrets a oblidar, però això ja és un altre tema...

SNATAM KAUR

The Celebrate Peace Tour will continue throughout the Us and abroad offering prayers and chants in the spirit of peace. Snatam describes the tour as "rewarding, humbling and inspiring". She delights her audiences with her innocence, obvious love for people, and dedication to peace.

MANGALA CHARN MANTRA
Chanted for protection
AD GURAY NAMEH, JUGAD GURAY NAMEH, SAT GURAY NAMEH, SIRI GURU DEVAY NAMEH

GURU MANTRA OF GURU RAM DAS
GURU WAHE GURU, GURU RAM DAS GURU

MUL MANTRA
TEXT

linklinklink, clink

CARGOLADA 2007

Quan la organitzadora, els amics, el menjar, la familia de la Vane i tot plegat és de lo milloret, no hi ha manera surtin les coses malament.

Felicitats mollerussina! Uns cargols babosos molt bons.

linklinklink, clinc a album de la turbi

linklinklink, clinc a album del mon

Llàstima que no vam entrar a la Seu Vella, però aquí us deixo el concert que van fer fa uns dies

MÉS QUE PARAULES

Donant una volta per aquests móns de Déu en format pixelià, he anat a caure en un blog amic que m'ha donat una idea.

Sempre m'han cridat l'atenció les coses que sense voler, o volent, diuen més del que aparenten. El significat amagat, la vuelta de tuerca, la sorpresa, el somriure intel.ligent. Per tant començo etiqueta nova amb ressenya a totes aquelles paraules, persones, imatges i altres que diuen més del que aparenten.

Dedico aquesta entrada, i totes les que venen, al enyorat Amador i el seu cervell veloç.

Avui un oximoron. Per començar, en format "Haiku":



Lluvia de primavera
cae sobre el mar.
Instantes eternos

OCEÀ

Adorada meva:
Déu sap com trobo a faltar, en aquesta hora melangiosa, l´escalf de la vostra presència i el consol del Vostre somriure. La feina em cansa i el mar es rebel.la contra els meus obstinats intents d´entendre´l. No havia pensat que pogués ser tant difícil estar davant seu. I vaig d´una banda a l´altra, amb els meus instruments i els meus quaderns, sense trobar l´inici del qual busco, l´entrada a una resposta qualsevol. On comença el final del mar? O encara més: Què diem quan diem "mar"?. Diem el monstre immens capaç de devorar qualsevol cosa, o l´onada que escumeja entorn dels nostres peus? L´aigua que pots agafar amb el palmell de la mà o l´abisme que ningú pot veure? Ho diem tot en una sola paraula o, en una sola paraula, ho amaguem tot? Sóc aquí, a un pas del mar, i no arribo ni tan sols a comprendre on és, ell. El mar. El mar.
Avui he conegut una dóna bellíssima. Però no estigueu gelosa. Jo només visc per a Vós.

Ismael Adelante Ismael prf. Battleboom

Carta a la dona que encara no coneix sobre l´obra encara no acabada " Enciclopèdia dels límits que es poden constatar a la natura amb un suplement dedicat als límits de les facultats humanes"




linklinklink, clink

MIRABAI-CEIBA

Sentir-los cantar ha estat un plaer. I a la esglesia del Pi on les vibracions de les veus anaven més enllà, les vibracions de tots i totes. Els mantres transporten, sí senyor...

Realment valen la pena. I a més, me n'he adonat que ahir va ser lluna nova:
"Luna nueva (New)En esta fase la luna parece totalmente negra o no se puede ver la luna de noche. La duracion de esta fase se considera 2 dias.Esta fase intruduce la fase creciente. Algunos brujos dicen que no se debe efectuar rituales haste que empezó la fase creciente. Esta fase sirve para iniciar rituales de crecimiento personal, curacion y bendiciones de nuevos proyectos. Tambien es bueno para limpiar y consagrar las herramientas magicas."

Tot quadra, tot quadra :P

linklinklin clink

LOLITA

1

Lolita, luz de mi vida, fuego de mis entrañas. Pecado mío, alma mía. Lo-li-ta: la punta de la lengua emprende un viaje de tres pasos paladar abajo hasta apoyarse, en el tercero, en el borde de los dientes. Lo-li-ta.



linklinklink clink

BRUIXA BORDETELA

BRRR, quin fiascu Bruixa. BICHA BICHA!! que no fas por!! Ni amb aquest nom de bicharracu, gentilesa de na Maria: la tipa dels bitxos.

OU FERRAT I CACTUS

APAAA, els primers catxicatxus, quan encara no eren catxicatxus. Un ou ferrat per sucar-hi pà i un cactus per espantar les mosques.

CANGREJU OLÉ

Us presento el nou convidat a la festa. En Cangreju Olé, que m'ha sortit flamenco el paio. I al crit de guerra: "!Qué guapo que eres, neneeeeeee!" resulta que se m'ha posat vermell.