Mostrando entradas con la etiqueta MÉS QUE PARAULES. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta MÉS QUE PARAULES. Mostrar todas las entradas

jueves, 20 de noviembre de 2008

HASTA LAS PELOTAS DE LA FALSA EDUCACIÓN

Estoy hasta las pelotas de quien se cree con el argumento de criticar falta de educación cuando es el primero que falta a ella.

Estoy hasta las pelotas de la gente que no saluda en la escalera cuando se encuentra un vecino.

Estoy hasta las pelotas de los que se dedican a quejarse contínuamente y no hacen nada.

Estoy hasta las pelotas de los que rompen, destrozan, malmeten, estropean, corrompen, tergiversan, enaltecen la ira, de los avaros.

Estoy hasta la pelota de la avaricia. Porque la avaricia es lo que lo corrompe todo.

Estoy hasta las pelotas de estar hasta las pelotas.

Menos mal que queda gente que también está hasta las pelotas como yo.

Como decía mi amigo Robe:



Quisiera que mi voz fuera tan fuerte
que a veces retumbaran las montañas
y escuchárais las mentes social-adormecidas
las palabras de amor de mi garganta.

Abrid los brazos, la mente y repartíos
que sólo os enseñaron el odio y la avaricia
y yo quiero que todos como hermanos
repartamos amores, lágrimas y sonrisas.

De pequeño me impusieron las costumbres
me educaron para hombre adinerado
pero ahora prefiero ser un indio
que un importante abogado.

Hay que dejar el camino social alquitranado
porque en él se nos quedan pegadas las pezuñas
hay que volar libre al sol y al viento
repartiendo el amor que tengas dentro.

miércoles, 9 de abril de 2008

SAFARI URBÀ

La búsqueda del Silenciós

A recer del vent, el cel groc.
Apareix el fantasma del passat.


domingo, 23 de septiembre de 2007

ESTA HISTORIA

No se trata de eso, me dijo. Me dijo que en su opinión la gente vive años y años, pero en realidad es sólo en una pequeña parte de esos años cuando vive de verdad, y esto es en los años en los que consigue hacer aquello para lo que nació. Entonces, en esto momento, es feliz, el resto el tiempo es tiempo que se pasa esperando o recordando. Cuando esperas o recuerdas, me dijo, no estás ni triste ni feliz. Pareces, triste, pero se trata únicamente de que estás esperando o recordando. No está triste la gente que espera, ni tampoco la que recuerda. Simplemente, está lejos.

Esta historia
Alessandro Baricco
pag 178, 217 Ed Anagrama.

miércoles, 5 de septiembre de 2007

D'ESQUENES


Me n'he adonat d'una cosa:
- No soporto veure les etiquetes de la roba.
- M'encanten les
fotos d'esquena.

Quina relació hi haurà?

Mark Cohen (The Polaroid book)


Peter Jones (The Polaroid Book)


Patrick Taberna (Au fil des jours)


Meva ...

sábado, 21 de julio de 2007

EL JUEVES, SECUESTRO DEL NUMERO. INJURIAS A LA CORONA


Acabo de veure per la tele que han secuestrat aquest nº del jueves, por injurias a la corona. Abans que es refaci aquesta historia i desapareixi la imatge, la penjo. Per a que puguem valorar de que s'està parlant.


martes, 17 de julio de 2007

LA FELICITAT

Sobre la felicitat. Ente sugerente, sugestivo, sugestionable, sugerido y siempre, siempre subjetivo. Mira, em ve de gust.

Primer de tot caldria fer una definició. Por ahí he trobat "el estado emocional de satisfacción y plenitud". També "conseguir lo que se quiere".

Satisfacció, plenitut, el que es vol... tot encaminat a un objectiu, a satisfer desitjos. O no, si ens mirem la postura taoista, budista, hinduista de l'estat de plenitut ens adonem que la plenitut s'assoleix a través de l'absencia de desitjos. O sigui que seria la satisfacció del desig de l'absencia del desig. Un embolic. Però no va del tot. Absencia de desig, de necessitats, és el que ens fa sentir satisfets. Però no em convenç gaire, satisfets per que? del goig de viure, de les coses de cada dia? sí, és veritat. De les coses que es tenen, però si no hi ha desig en les coses que es com les podem apreciar?

Després pensariem doncs que la passió per les coses ens fa feliços, però tots sabem que la passió és un ser passatger que tal com ve, s'envà. La passió que ens consumeix i que ens fa consumir per aconseguir satisfacció. Consumir amors, consumir possessions, consumir experiències... i un cop consumit, que en queda? res, el buit, la necessitat de més consum, res a la fi. Absència perpètua.

Si ni l'absència de desitjos ens fa feliços, ni el desig tampoc, qué resta?

La il.lusió? El compromís? són dos percepcions que ens fan sentir plens. Mantenir la il.lusió, mantenir un compromís. Creure en el que s'és i en que es té. No podem dependre de la resta, res de fora ens donarà el que ens manca, cap amic, cap company, cap activitat, cap parella... però la il.lusió i el compromís són sensacions que desapareixen si no s'hi treballa i no es vol tindre o no es considera important. Llavors per tenir compromís cal esforçar-s'hi. Cal tenir ganes. Compromís social o emocional em refereixo. I potser a vegades aquest compromís ens portarà sensacions de patiment. Però com que hi ha un objectiu, doncs potser és un esforç que val la pena.

I quin és el compromís, la il.lusió que no depén de la resta de coses que ens envolten? Jo vaig remixant conceptes, a veure on arribo... doncs potser el compromís d'anar a poc a poc per la vida, de mantenir el cor obert, de ser sincer, malgrat tot. De donar i rebre sense barreres. El camí de la innocència que a vegades dic. Qui és capaç de mantenir la innocència, malgrat tots els pals, serà capaç de ser feliç ...


lunes, 2 de julio de 2007

LA MER





Nous n'avons de rivage, en verité,

Ni toi ni moi.

---------------------------------------

Tu regardes la mer
Et lui cherches des yeux
Tu regardes des yeux
Et tu y vois la mer.


martes, 26 de junio de 2007

GRANS DONES

Aquesta entrada és un homenatge a totes les grans dones que han aconseguit resurgir.

Dones que no sabien el que eren, que no sabien la força, el poder i la energia que posseien fins que s'han trobat a si mateixes i han confiat en si mateixes. Dones que han cregut en un projecte de vida que no els ha respost, totes aquelles que han fet el que estava marcat i mai hi han trobat res, malgrat els seus esforços.

Dones que floreixen després de 20 anys d'un matrimoni amb algun home mediocre, confiant en si mateixes i decidint que no es mereixen tot l'amor que els hi donen a canvi de patiment, menyspreu, dolor, oblit, amor mal comprés. Grans dones a la sombra d'homes mediocres. Que les converteixen en una ombra de si mateixes. Grans dones que fan grans els homes mediocres. Dones que han donat sense esperar rebre. Dones a l'ombra d'una societat que ja està canviant. Grans dones capaces de defensar els seus fills per sobre de qualsevol cosa.

Em meravella la força d'aquestes dones que tot i sentir-se espantades i soles tenen la força per obrir finalment el seu cor al veritable amor i rebutjar la resta, rebutjant-los a ells.

Dones proximes i llunyanes, capaces encara d'estimar.

lunes, 25 de junio de 2007

EL PETIT PRINCEP


23
-Hola, bon dia - digué el petit príncep.
-Bon dia- digué el marxant.
Era un marxant de píldores perfeccionades que maten la set. En preneu una cada setmana i mai més no tindreu ganes de beure.
-Per què ho veneu?- digué el petit príncep.
-És una gran economia de temps- digué el marxant-. Els experts han fet càlculs. S'arriben a estalviar cinquanta-tres minuts cada setmana.
-I què en fa la gent, dels cinquanta-tres minuts?
-El que vol...
"El que és jo, si tingués cinquanta-tres minuts-digué el petit príncep- aniria a poc a poquet cap a una font..."


domingo, 24 de junio de 2007

EL DHAMMAPADA. La sendera de la perfecció

3.LA MENT

33. La ment és inconstant i inquieta, difícil de guardar i de contenir: que l'home savi adreci la seva ment així com el constructor de fletxes fa rectes les seves fletxes.

34. Com un peix que és arrabassat de les aigües i llançat sobre la terra, la ment s'esforça i lluita per alliberar-se del poder de la mort.

35. La ment és voluble i lleugera, i en qualsevol indret pot volar darrera una il.lusió: és certament difícil de contenir. Però és un gran bé controlar la ment, car una ment ben guardada és font d'una inmensa joia.

36.Invisible i subtil és la ment, i en qualsevol indret pot volar darrera una il.lusió: és certament difícil de contenir. Però és un gran bé controlar la ment, car una ment ben gaurdada és font d'una inmensa joia.

37 Amagada en un misteri de la consciència , la ment, incorpòria, s'allunya volant solitaria. Aquells qui aconsegueixen tenir la seva ment en harmonia endevenen lliures dels vincles de la mort.

38. Aquell qui té la ment inestable, que no coneix la sendera de la Veritat, i en qui la fe i la pau permanentment fluctuen, mai no assolirà la plenitud de la saviesa.

39.Però aquell la ment del qual, controlant-se calmament a si matiexa, és lliure de l'atracció del desig, que s'ha elevat per sobre del bé i del mal, aquell està despert i no té por.

40Considerant que aquest cos és fràgil com una copa, fes que la teva ment sigui poderosa com una fortalesa i lliura el gran combat contra MARA, totes les malignes temptacions. Després de la victoria guarda bé les teves conquestes, i sempre estigues vigilant.

41. Perquè aviat, ai!, aquest cos jaurà sense vida sobre la terra, ,abandonat com un inútil tronc.

42. L'enemic pot ferir l'enemic, i l'home que odia pot fer mal a un altre home; però la pròpia ment d'un home, si no està ben dirigida, li pot fer molt més mal.

43. Un pare o una mare, o un parent, poden certament fer bé a un home; però la seva pròpia ment ben dirigida li pot fer molt més bé.

sábado, 16 de junio de 2007

TAGORE

No t'entretinguis a collir flors per guardar-les;
ans bé segueix caminant i les flors alegraran el teu camí.



Aquesta frase m'ha acompanyat des de petita. Està al menjador de casa els meus pares. La penjo aquí perque és la representació del sentit que prenen les paraules a mesura que madurem com a persones.
Quan era petita la llegia i no entenia res. Un dia vaig preguntar al meu pare que volia dir (tindria uns 5 anys...) i em va dir que les flors vives són les més boniques... veia les flors del camp i vaig decidir no collir flors quan sortia a passejar. :). Més endavant llegia la frase i recordava totes les flors que no havia collit i pensava que no s'havien mort.
Però amb el temps ha anat prenent un nou sentit, ja que ha deixat de tenir sentit literal, diguessim que les flors són els meus amics, les meves parelles... intento no collir-los, perque no vull que de tornada estiguin morts al meu cor. Disfrutem de cada instant quan hi són, deixem creixer, i de tornada, encara hi seran per alegrar-nos el camí. Potser ens sorprenen amb nous colors i tot... i si no tornem pel mateix camí, encara hi seran per alegrar el camí a d'altres.

I és que darrera de paraules senzilles molt sovint hi ha amagades grans ensenyances.


linklinklink, clinc



jueves, 14 de junio de 2007

HUEVOS RELLENOS DE WASABI

  • Huevos duros
  • aceite
  • sal
  • huevo
  • atun
  • tomate de lata
  • un tubo wasabi

Haces la docena de huevos duros. Se pelan, se cortan por la mitad y sacas las yemas, las mezclas con una buena lata de atún y salsa de tomate, vaya como harías con unos huevos rellenos normales. Entonces viene el truco. Al hacer la mayonesa le pones wasabi, que es eso verde que ponen en los restaurantes japoneses... que tiene una sensación de picor muy intenso... pues he descubierto que si lo mezclas con mayonesa el sabor picante se convierte en sensación de frescor. Pues coges el tubo de wasabi y pones en el aceite como cinco cepillos de dientes. Y le das con el turmix, wooow, wooow. Mezclas la mayonesa de wasabi con todo lo otro y ya tienes los huevos duros preparados.

Cuando te comes el huevo es como una explosión de frescor que te inunda la boca. Sensacional.

Juan Echanove

domingo, 10 de junio de 2007

SI LOS IMPRESIONISTAS HUBIERAN SIDO DENTISTAS


Querido Theo:
¿Me tratará alguna vez la vida con decoro? !La desesperación me abruma! !La cabeza me va a estallar! !La señora de Sol Schwimmer piensa demandarme porque le hice el puente tal como sentía y no a la medida de su ridícula boca! !No faltaría más! !Yo no puedo trabajar por encargo como un simple tendero! !Decidí que su puente tenía que ser enorme y ondulante, con dientes fieros, explosivos, que refulgiesen en todas direcciones como llamaradas! !Y ella alterada porque no le cabe en la boc
a! !Es tan burguesa y estúpida, quisiera destrozarla! !Intenté encajar la prótesis como pude, pero le asomaba como una araña de cristal que se hubiera estrellado contra el suelo! A pesar de ello, me parece hermoso. !Y ella se queja de que no puede masticar! !A mí que me importa que pueda masticar o no! !Theo, no soportaré esto mucho tiempo! Le propuse a Cézanne que compartiese la consulta conmigo, pero está viejo y débil e incapaz de sostener el instrumental y hay que atásrselo a las muñecas, pero le falta entonces precisión y en cuanto llega a la boca hace saltar más dientes de los que salva. ¿Qué puedo hacer?

Vincent

Una fantasía que explora la transposición de temperamento
Woody Allen. Sin plumas


RESPUESTA1.
Querido Vincent. Es evidente que las prótesis dentales le provocan más quebraderos de cabeza que alegrías. Pero dígame, ¿qué haría sin ellas?. No cese en su empeño y algún día el mundo pagará millones por ellas. Todos querrán tener un scalextric como el de la sra de Sol Schwimmer. Los que menos tengan se pelearán por insertarse una silla o un girasol en su dentadura. Dentro de unos años será objeto de deseo llevar las caries empastadas en colores con pinceladas rápidas e imprecisas, como esculpidas en las muelas.
No pierda la ilusión, pues de ella también se vive.
Turbi et Orbi

jueves, 7 de junio de 2007

TANGO AGAIN


Doncs sí, tornem-hi que no ha estat res.

Com va dir la Carmen (la meravellosa i també somiadora professora i mestre que tinc de tango): "te pongo en la lista con una R de reincidente". Reincident al tango, recaiguda al vici. Repetim que no ha estat res, reprenem, reiniciem, reenganxem, recorrem un camí i amb més coneixement que causa tornem a començar i vinga retrobar-se. I agafa't que va fort que parat, parat no ha estat el tema.

I com explicar lo que és el
tango?

No és sols un ball, és una forma de comunicar, és ballar el sentiment, sense sentiment no en surt res, no és tango, és una ballaruca. Mai memoritzar (en aixó jo no tinc problema ;P), només improvitzar. Creativitat al poder.

No sé com explicar-ho, la veritat, amb el tango no pots ser etèria (cosa que em sento dir per la profe bastant sovint), amb el tango has de sentir la terra, arrelar i pesar. Amb el tango un i una ha de ser present, ha de ser-hi, moure's amb intenció en cada pas. Ser pesant i resistir-se però alhora fluir.

I noies, mai penseu que ell us porta. Ell només suggereix, nosaltres som les que decidim si volem seguir o no. Inicialment un es confón amb la que l'home mana i la dona obeeix, però llavors te n'adones que la parella (ell) el que fa és iniciar algun pas, una decideix cap on tira, qué fa: si més continguda, més lluïda, més dolguda. No ens precipitem i fem les coses a la tum tum, sentim el que vol dir-nos i si ens costa captar, parem-nos un segon. Llavors tot surt naturalment. El tango és naturalitat i sensualitat, res de basto. I si volem suggerir també podem, perque no és informació el tango, és comunicació entre dos ballarins. Aixó ho deixo per d'aquí a unes classes que ara mateix estic rovelláaa!.

Poca cosa puc dir més, pobre de mi.


Només dir que hi trobo una relació molt directa amb el yoga i el concepte de prendre consciencia d'un mateix, del nostre interior, del nostre exterior i de la energia que ens fa moure.

Aquí deixo el meu comentari i links a dos dels grans:
Astor Piazzola. Libertango

Anibal Troilo. Quejas de bandoneón





miércoles, 30 de mayo de 2007

TINC GLUCOSBALAITONFILIA!!

Sense cap esperit sindicalista pels temps que corren (no m'extenc en aquest tema que és una altre tema i m'ho va recordar una plaça de Lleida), faig col.lecció de sucrets.
Algú em va dir que era com col.leccionar la dolçor dels païssos. Qué bonic!.
Una col.lecció extranya, bé no tant, regirant per
internet he trobat fins i tot...
joder!! pero si te nom de malaltia i tot: Glucosbalaitonfilia


I per que? no sé. Com deia un altre algú, no tot té un perque... però pensant en per que, doncs és ben fàcil: perque m'agrada trobar coses per casa que em recorden moments o gent o llocs on he estat o llocs on vull estar. Al veure'ls i repassar-los, recordar la gent que me'ls ha portat. Perque cada sobret pot ser una conversa interessant, un sopar divertit, un viatge fet o per fer, però pot ser només un regalet.
És com fer fotos, darrera el sobret hi ha una història o més aviat un moment
, un amic que s'ha enrecordat d'una menda, un company de feina que et deixa els sobrets amagats a la taquilla per que els trobis, una taca café degut a que els plats de les tasses de café mai estan aparellades (reivindiquem el diametre estandard!!, o la supressió del maleit plat dels collons!!). Que els pares que no paren de viatjar i no paren de fer-me enveja amb la mà de sobres que em porten cada cop. Adquirir l'acte mecànic d'obrir els sobrets amb el revés dels coberts i portar sempre el monedero amb uns quants que no recordes haver recollit. I crear estupefacció al personal amb la tècnica d'obertura una mica maniatica compulsiva.
I per descomptat, hi ha el moment de la entrega: desprevinguda rebo un sobret, oh! un regal! espontani, és tant fàcil regalar sobrets.
O sigui, que com sempre, els meus sobrets són més que s
obrets. Són moments. Moments regalats en forma de sucre, però no moments per mi, moment de la gent.

Tinc els meus dubtes si lo meu és realment una col.lecció perque de fet no hi ha ordre ni concert. Tots en una caixa al pelotón. Ja trobaré el temps quan em jubili.

Gràcies a tots i totes pels sobrets, són molt xul.los.

El més x
ul.lo:


Per un altre cantó, també hi ha els sobrets a oblidar, però això ja és un altre tema...

lunes, 28 de mayo de 2007

SNATAM KAUR


The Celebrate Peace Tour will continue throughout the Us and abroad offering prayers and chants in the spirit of peace. Snatam describes the tour as "rewarding, humbling and inspiring". She delights her audiences with her innocence, obvious love for people, and dedication to peace.

MANGALA CHARN MANTRA
Chanted for protection

AD GURAY NAMEH, JUGAD GURAY NAMEH, SAT GURAY NAMEH, SIRI GURU DEVAY NAMEH

GURU MANTRA OF GURU RAM DAS
GURU WAHE GURU, GURU RAM DAS GURU

MUL MANTRA
TEXT


linklinklink, clink

jueves, 24 de mayo de 2007

MÉS QUE PARAULES

Donant una volta per aquests móns de Déu en format pixelià, he anat a caure en un blog amic que m'ha donat una idea.

Sempre m'han cridat l'atenció les coses que sense voler, o volent, diuen més del que aparenten. El significat amagat, la vuelta de tuerca, la sorpresa, el somriure intel.ligent. Per tant començo etiqueta nova amb ressenya a totes aquelles paraules, persones, imatges i altres que diuen més del que aparenten.

Dedico aquesta entrada, i totes les que venen, al enyorat Amador i el seu cervell veloç.

Avui un oximoron. Per començar, en format "Haiku":



Lluvia de primavera

cae sobre el mar.
Instantes eternos